EDUARD SPRANGER (1882-1963)

Filòsof, psicòleg, pedagog alemany.

Kultur und Erziehung. Gesammelte pädagogische Aufsätze, 1919. [Cultura i educació: teòrica i temàtica]

La pedagogia de la cultura i humanística, entre educador i educand hi ha cultura.

La cultura i la natura s’han d’experimentar ( anar a l’òpera, al bosc…). Relaciona natura amb cultura.

Concep l’home en les tres perspectives, espiritual, natural

La identificació de la realitat natural i cultural: cosmovisió

Teoria de la personalitat (1914) segons valors/interessos. Tipus: teòric, utilitari, estètic, social, polític, religiós

A Catalunya arriba el seu pensament a través de: Joaquin Xirau Roura-Parella que va seguir cursos de Spranger a Berlin.

RUDOLF STEINER (1861-1925)

Filòsof i psicòleg alemany.

Escoles Waldorf

No es va unir mai a l’escola activa perquè era marcadament espiritualista, el seu raonament era que estudiar a Déu era estudiar a l’home (antroposòfic).

Cap pressa per als aprenentatges, i fer més contemplació de la natura, lectura de relats mítics, simbòlics i màgics. Fer una classe principal de 2 hores i la resta tallers, arts, hort...molt joc motriu a la natura.

Preocupació per l’educació estètica i creació artística.

Defuig la música enregistrada i els ordinadors.

GEORG KERSCHENSTEINER (1854-1932)

  

Pedagog i professor matemàtiques i física alemany, Dr. en ciències

Direcció d'una escola del treball per a adolescents, joves aprenents

Educació espiritual i amb sentit; cultura personal

Educació social, Educació cívica/treball

L'educador ha de transmetre emoció

La Formacio Professional ha seguit tenint una gran importància a Deutschland.

El Dr. Mira i López va introduir l'orientació professional a l'Escola del Treball (1919) de la Mancomunitat de Catalunya.

OBRES:

Begriff der Arbeitsschule, 1912. Escola del Treball

Theorie der Bildung, 1926. Teoria de la formació

ANTON S. MAKARENKO (1888-1939)

Pedagog i professor ucrainià.

Obre un centre per a delinqüents juvenils, orfes, que ha de reeducar.

Granja Gorki, 1921

Es troba dins del moviment de la pedagogia socialista, la pedagogia de l’exigència, és a dir, que si ningú no t’exigeix, no t’esforçaràs.

Contrari a Neill.

El seu treball es basa en:

- el treball cooperatiu, és el treball el que ens fa humans, i en aquest treball és important l’esforç i la voluntat. Si no hi ha responsabilitats comuns no es pot exigir a ningú.

- la col·lectivitat, la personalitat només es desenvolupa en col·lectivitat, i aquest grup és fort i cohesionat, té unes finalitats clares i exigents i té una història pròpia.

- la tècnica pedagògica, desenvolupada per assaig-error . Dins d’aquesta, la disciplina és important, però no era imposada pel mestre sinó pel mateix grup, és a dir, és construïda. Funciones en grups mixtos en edat i cada membre té una responsabilitat, i aquests grups tenen una autogestió autoritària que neix d’ells mateixos.

Obres:

El poema pedagògic, 1926

Les banderes a les torres

CÉLESTINE FREINET (1896-1966)

  

Pedagog francès.

Es troba en el segon moment de la Escola Nova francesa, critica l’escola tradicional (escolàstica dita per ell). Fa una crítica a l’Escola Nova perquè la innovació només arribava a les escoles d’elit, on anaven els burgesos. El defensava una escola amb igualtat d’oportunitats, una escola per al poble i del poble.

Té influències de l’Escola Nova, de la que agafa l’interès del nen com a base d’aprenentatge i que s’ha de deixar que el nen es desenvolupi naturalment. També de Makarenko, un pedagog rus marxista que va anar a conèixer les seves escoles. I després es veu influenciat pel context històric que viu, I i II Guerra Mundial.

A l’ Escola Moderna de Freinet els principis més destacats són:

- El nen és de la mateixa natura que l’adult, són iguals però viuen moments històrics diferents.

- Ser més gran que l’alumne no significa estar per sobre, tant a nivell físic, per ex. eliminació de les tarimes  com moral.

- El comportament del nen depèn del seu estat fisiològic, orgànic i constitucional.

- A ningú li agrada que el manin de manera autoritària, per tant fora classes magistrals ni autoritarisme.

- El fracàs és inhibidor, destrueix la iniciativa i l’entusiasme.

- Pedagogia del treball, el treball és natural i no el joc. El joc és una cosa per divertir-se i no per educar, el més important és el treball i l’esforç ( a favor dels deures).

- El llibre de text no s’ha de fer servir a l’escola, perquè no tenen res a veure amb la vida dels nens, treballa amb fitxes, importància de preparar per part de l’educador el treball fora de classe.

- L’escola ha de ser una cooperativa escolar, amb estreta relació amb la comunitat i autogestió.

- S’aprèn mitjançant l’experiència i no amb regles i lleis: tanteig experimental. Important plantejar problemes per a resoldre mirant el grau dels alumnes, afegint cada cop un grau de dificultat més elevat. Cada nen el seu propi pla de treball.

- Els valors no s’ensenyen, es viuen.

Les principals tècniques de Freinet són:

-  La impremta escolar i les tècniques d’impressió

- El text, el dibuix lliure i els llibres de la vida: metodologia natural. Potenciar la llibertat, deixar expressar al nen, el que senti, el que pensa.

- Els fitxers escolars i autocorrectius: un aprenentatge cooperatiu a la biblioteca a l’aula.

- La correspondència entre escoles.

- Els plans de treball, document que es té per a cada alumne on s’estableix un pla de treball per a cada nen, permet fer un seguiment de cada alumne i no tots els nens tenen el mateix pla de treball.

- L’assemblea cooperativa, les conferències i el mural. Cada alumne té un càrrec, a les conferències cada alumne prepara un tema i l’exposa, al mural es va posant coses que passen que després es parlen a l’assemblea.

- Els centres d’interès, parles de totes les assignatures en funció d’un tema escollit.