LEV SEMIANOVITX VIGOTSKY (1896-1934)

Jurista, professor de literatura i psicologia, psicòleg científic

Precursor de la Neuropsicologia.

Constructor de la psicologia científica: creu que la psicologia ha de construir la nostra societat.

No s’havia difós gaire per aquí, s’havia quedat a la URSS i va trigar a entrar al nostre país.

Coincideix molt amb Wallon, diu el desenvolupament humà és possible per interacció social i la consciència és construcció social. Els Intercanvis socials són amb símbols i signes, el signe està codificat i són limitats, en canvi els símbol és més espontani, més lliure, per exemple, unes flors en un hospital, volen dir una cosa, a un aniversari, una altra,  és a dir, són més creatius, més imprecisos, i és necessiten els 2, símbols i signes.

Per a ell el llenguatge és mediador entre la consciència i la ment, el llenguatge no serveix només per comunicar, potser el seu objectiu inicial sí que era aquest, el que hem permet el llenguatge, és retenir coses, i si a sobre, després puc escriure-les, les mantinc encara més, serveix per construir.

Proposa una llei de doble processos interpsicològics i intrapsicològics, és a dir, entre persones i un amb un mateix.

Constructivisme, apareix aquest concepte, que vol dir que aquest coneixement l’aguantem.

Zona de desenvolupament pròxim, Vigotski diu que, hem de ensenyar a aquella zona de coneixem que encara no sap, però aquesta zona està pròxima a allò que ja se sap.

Obres:

Origen i desenvolupament de les funcions mentals superiors.

Pensament i llenguatge, 1934

JEAN PIAGET(1896-1980)

Biòleg i filòsof suís, dedicat a la psicogenètica

director Institut Jean-Jacques Rousseau

Centre International d'Épistémologie Génétique

Introdució de l'epistemologia genètica, com es construeix el pensament, va a l’extrem oposat a Wallon, i diu que el cos ja té una seqüència genètica que dóna un ordre.

Lògica de l'acció prèvia al llenguatge.

Interrelació amb el mitjà per asimilació-acomodació

Estadis evolutius:

1.Sensomotriu: relacions circulars primàries, secundàries, terciàries.

2.Preoperatori: joc simbòlic, imitació del que fan els adults.

3.Operacions concretes: observació, causalitat, ordenació

4.Operacions formals: generalització, conceptualització. El pas de les operacions concretes a les formals (als conceptes), no es fa d’un dia per l’altre, hi ha una transició fins arribar a una generalització, on trobarem el concepte que engloba tot. El concepte no es dóna, és producte de la meva síntesi, al que jo arribo després de les meves experiències i coneixements.

Aquests estadis coincidirien bastant amb el canvi actual d’etapa al nostre ensenyament.

Obres:

La représentation du monde chez l'enfant, 1921

Le jugement moral chez l'enfant, 1934

Introduction à l'épistémologie génétique, 1950

Psychologie et pédagogie, 1069

A la pràctica són més aplicatius Wallon i Vigotski, Piaget és més per investigació.