L’escola junt amb la família fa que l’individu tingui un poder cultural, que acumula al llarg de la vida i transmet als seus fills, cada generació assimila aquest poder.
P. Bourdieu i J.C. Passeron
La reproducción. Elementos para una teoría del sistema de enseñanza, 1970.
Tota acció pedagògica (AP) es objectivament una violència simbòlica en tant que imposició, per un poder arbitrari (AuP), de una arbitrarietat.
El treball pedagògic (TP), inculcació, produeix un habitus propi de la classe social que es mourà en el seu campus.
Ch. Baudelot i B. Establet
La escuela capitalista en Francia, 1971.
És un estudi de caràcter empíric sobre educació i treball.
L'escola no unifica. El nivell d'instrucció no depèn de la capacitat. La taxa d'escolarització correspon a la classe social. L'organització dels alumnes per edats és la forma escolar del capitalisme (no té justificació científica).
Xarxes escolars: PP primària-professional i SS secundària-superior
L'EDUCACIÓ PERSONALITZADORA
L'educació és una activitat educativa centrada en la persona. Sent l'objectiu fonamental perfeccionar les facultats del nen o del jove, tant intel·lectuals com morals, a través d'activitats diverses que es realitzen intencionalment per aconseguir aquesta finalitat, de tal manera que es potencien al màxim les aptituds, s’adquireixin uns coneixements amplis i sòlids i es desenvolupin els valors a través de la pràctica d'hàbits en els períodes sensitius adequats.
Emmanuel Munier
Manifeste du service du personnalisme, 1936.
Filòsof cristià. Orientació ètica (valors) i metafísica (sentit religiós).
Deriva el compromís responsable, la llibertat interior, el desenvolupament creatiu i la vocació. Viure intensament i profundament.
L'educació: inducció externa per família i la comunitat, interiorització i procés de perfeccionament personal.
L'estat no pot imposar doctrina sobre educació. Sols garanties.
No defensa l’escola laica sinó l’escola oberta.
Lourenzo Milani
Carta a una mestra, 1967.
Capellà rector de Barbiana esdevé un educador social. denuncia el caràcter classista, classificador de l'escola. L'escola parroquial aplegà els fracassats a l'escola oficial i demostrà que no ho són per falta de capacitat. Implicats en un ensenyament funcional i responsabilització, aquells nois se’n van sortir i van ocupar llocs rellevants a la societat.
Paulo Freire
La educación com a práctica de la llibertad, 1967.
Pedagogia del oprimido, 1970.
Pedagog nascut a Arrecife, zona probre de Brasil.
Fa educació d’adults a les barraques, alfabetització, perquè poguessin llegir i escriure per votar, per dir la paraula perquè dir la paraula és crear el món. Vol donar la paraula als oprimits.
Volia una alfabetització concientitzadora no ideologitzadora ni doctrinària, ell creia que la gent havia d’arribar a pensar per a ells, consciencia als treballadors de dir la paraula. Ell volia sortir d’aquesta consciència ingènua provocada pels mitjans de masses , volia una reforma interior de l’individu i una transformació social, donant importància a la consciència crítica i al diàleg per transformar el món.
Moltes vegades educació és igual que domesticació i Freire està totalment en desacord.
Contra l'educació bancària, la que es centra en els crèdits i no pas en el contingut i el nivell d’aprenentatge.
L'educació alliberadora destapa problemes, desmitifica la realitat, posa en el mateix bàndol educador i educand.
L'educador com a intel·lectual no és ni de la classe oprimida, ni de la classe opressora. Però actua per una o per l'altra.
Alfabetització per descomposició sil·làbica, sempre utilitzant paraules properes al nen/a, que tinguin més significació per a ells.
PEDAGOGIA CRÍTICA
La pedagogia crítica és una proposta d’ensenyament que intenta ajudar els estudiants a qüestionar a més de desafiar la dominació, les creences i pràctiques que la generen. En altres paraules, és una teoria i pràctica (praxi) en la qual els estudiants assoleixen
una consciència crítica.
En aquesta tradició, el mestre treballa per guiar als estudiants a qüestionar les teories i les pràctiques considerades com a repressives (incloent aquelles que es donen a la pròpia escola), animant a generar respostes alliberadores tant a nivell individual com col·lectiu, que ocasionin canvis en les seves actuals condicions de vida.
Sovint l'estudiant inicia qüestionant-se a si mateix com a membre d'un grup o procés social (incloent religió, identitat nacional, normes culturals o rols establerts). Després d’assolir un punt de revelació, en el que comença a veure a la seva societat com a una cosa profundament imperfecta, se l'encoratja a compartir aquest coneixement en un intent de canviar la naturalesa opressiva de la societat.
Sovint l'estudiant inicia qüestionant-se a si mateix com a membre d'un grup o procés social (incloent religió, identitat nacional, normes culturals o rols establerts). Després d’assolir un punt de revelació, en el que comença a veure a la seva societat com a una cosa profundament imperfecta, se l'encoratja a compartir aquest coneixement en un intent de canviar la naturalesa opressiva de la societat.
Henry Giroux
Teachers as Intellectuals, 1988.
Los profesores como intelectuales: hacia una pedagogía crítica del aprendizaje, 1990
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Critical Pedagogy, the State, and the Struggle for Culture. 1989, with Peter McLaren. Sociedad, cultura y educación, 1999.
Els estudis culturals.
Michael Apple
Ideology and curriculum.
El currículum ha de contribuir a una comprensió crítica de la realitat, un mitjà per assolir el control de les nostres vides.
Basil Berstein
Constata la relació entre classe social, llenguatge i educació, codis lingüístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada