Després de la segona guerra mundial Europa havia estat minvada en el seus potencials econòmics, politics i socials, això va facilitar que es creessin dues superpotències : els Estats Units i l'URSS. Aquestes dues potencies tenen diferents punts de vista , mentre que els Estats Units son capitalistes, l'URSS formen el màxim exponent del socialisme.
Estats units ajuda a la recuperació econòmica europea. I l'URSS ajuda a reposar-se a les democràcies de l’est.
Aquests dos Blocs l’Oriental (socialista) i l'Ocidental (capitalista), mantenen després de la Segona Guerra Mundial en un enfrontament ple de tensions i hostilitats: era la guerra freda.
En 1950 esclatà la guerra de Corea que va estar a punt de desembocar en un nou conflicte mundial. La guerra del Vietnam enfrontà comunistes i nord-americans durant molts anys.
A més d'aquests conflictes, a Iberoamèrica es van succeir revolucions i dictadures militars.
És un període de desenvolupament optimisme econòmic i tecnològic però malgrat tot hi havien molts conflictes bèl·lics. Degut a aquest desenvolupament s’inicià el període del benestar. Degut al desenvolupament massiu de les industries es produeix un fort impacte mediambiental que fa sorgir els moviments ecologistes. Es creen noves estructures de consum, moltes desigualtats socials, es va consolidar la classe mitja al món occidental i es van crear nous tipus de marginalitat. S’inicia una crítica al poder, es van produir protestes estudiantils en contra de la guerra del Vietnam i es comença una lluita contra els règims autoritaris.
En l'aspecte social comença l'era informàtica que possibilita nous mitjans de comunicació. Però l'optimisme tecnològic augmenta encara més quan l'home arriba a la lluna.
Es creen nous avenços en el terreny de la psicologia i la biologia .
Dintre d'aquest context i en el marc de la pedagogia, sorgeix un pensament que declara la inutilitat de l'escola i la seva supressió, és un subgrup de propostes i anàlisis dintre d'un ampli conjunt d’aportacions dirigides a socórrer algunes de les estructures socials establertes de la segona meitat del segle XX. Aquest moviment ideològic rep el nom de desescolarització i es va definir de seguida com antiinstitucional i també en el primer moment com tecnològic. El moviment de desescolarització pretenia substituir l'escola per alternatives que les incipients tecnologies audiovisuals i les que es preveien en el terreny de la comunicació oferien al camp de la formació.
La desescolarització apareix com a teoria a principis dels anys 70 amb alguns escrits de Goodman, però el seu moment àlgid arriba alguns anys més tard amb la publicació d'escrits i documents d’ Ivan Illich y Everett Reimer entre d'altres.
Aquests escrits parlant d'una societat sense escoles, van causar un gran impacte i un debat social important sobre l'evolució dels sistemes educatius.
S'arriba a una conclusió i és que les escoles no poden formar membres d'una societat avançada en la tecnologia.
Aquesta teoria l'hem de relacionar amb l'anarquisme, ja que està basada en els seus ideals, com són la supressió de tota autoritat constituïda, la llibertat absoluta de l'individu i la implantació d'una societat lliure en la que els homes visquin en mútua harmonia.
Es refereix a qualsevol tipus d'aprenentatge que resulti menys estructurat, deixant al nen perseguir els seus propis interessos però que a la vegada aprengui a partir de la seva experiència en la societat.
La desescolarització es va dividir en branques ben diferenciades :
- Teories desescolaritzants tecnològiques
Són les primeres que impulsen el moviment de la desescolarització. Marshall MacLuhan, Ivan Illich i Everett Reimer foren els seus màxims exponents. Volien transformar la societat en una gran escola.
M. MacLuhan: El aula sin muros, 1964
Eficàcia dels mitjans de masses. Democratització de la cultura
L'escola era per a La Galaxia Gutemberg, 1969 : la impremta
Ivan Illich: La sociedad desescolarizada, 1971
La rigidesa de l'escola és inoperant. Recuperar la convivencialitat que l’escola no ha cuidat. Bancs de dades d'informació (tecnologia) pot estar present però hem de vigilar.
El coneixement no pot ser monopolitzat per l'escola.
Suprimir escoles, i donar els diners a la família en funció de la renda per a que el destinin a la formació que vulguin.
Crear institucions privades amb professionals.
Everett Reimer: La escuela ha muerto, 1974
L'escola actual atempta contra al salut mental ( ja ho deia Decroly), ofega la creativitat i solament és guarderia i funcionarial de docents.
- Model historicista de Goodman
Buscava l’abolició de l’escola però tan sols en alguns cursos, proposava que l'educació no fos obligatòria i volia descentralitzar les escoles. Es basava en els models educatius de la Grècia clàssica, o les escoles conventuals de l’edat mitjana
Paul Goodman: La desescolarización obligatoria, 1973
Educació sí, a l'escola i a tota la ciutat. Diàleg i convivència. No s’ha d’anar tantes hores a l’escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada