CIBERNÈTICA I EDUCACIÓ

La cibernètica tracta de sistemes de control basats en la retroalimentació, en la regulació pròpia dels sistema cap a una optimització. La cibernètica es nodreix de ciències auxiliars, com la Biologia, la Física, les Matemàtiques, la Química, la Psicologia, la Computació i la Robòtica.

Els seus origens ens porten a Grècia, on la paraula significava “art de fer anar un vaixell”. l, més tard Plató la va utilitzar amb el significat “d’art de dirigir al homes” o “art de governar”. Heron es considera un dels primers en estudiar la cibernètica. Després van ser molts els que van aportar coneixements importants a la cibernètica, com J.Watts, A.-M.Ampere, J.Maxwell, Ludwig von Bratalanffy, entre altres, però ens centrarem en Norbert Wiener, conegut com el fundador de la cibernètica.

  

NORBERT WIENER (1894-1964)

Matemàtic estadounidenc, interessat per la zoologia i filosofia.

Cybernetics or  Control and Communication in the Animal and the Machine, 1948

Va desenvolupar la teoria de la cibernètica. Wiener, va comparant allò orgànic amb el mecànic i veu que existeix un sistema d’organització que té tant l’organisme com la màquina.

Organisme...............màquina

procés de regulació ............. optimització

orgànic ......... mecànic

  

homeostasi orgànica….equilibri dinàmic

Tant a l’organisme com a la màquina es dóna una regulació, un control i una comunicació dirigida cap a un lloc.

 Teoria matemàtica de la comunicació de CLAUDE SHANNON (1916-2001)

La teoria matemàtica de la comunicació (1949) era el clímax del matemàtic Shannon i de les seves  investigacions a la ingenieria. El concepte de l’entropia es una característica important de la teoria de Shannon, això és que a l’enviament d’informació existeix un cert grau de incertesa de que el missatge arribi complet.

 Amb això i una mica més d'investigació Shannon desenvoluparia un mètode per expressar la informació de manera quantitativa. La unitat de la informació és en si cap
situació, alguna cosa és o no és.

Segons la segona llei de la termodinàmica, entropia és el grau d'aleatorietat en qualsevol sistema. Així moltes oracions podrien ser escurçades perceptiblement sense perdre el seu significat. Shannon va provar que en una conversa sorollosa, el senyal sempre podria ser enviat sense distorsió. Un Llenguatge, per exemple, va ser construït amb l'error de correcció en el codi. A més, part de la conversa no és perfectament clara per la qual la meitat del llenguatge és redundant. El mètode de Shannon aviat va ser considerat per tenir usos no només en el disseny de la computadora, sinó també, per exemple a la lingüística, la psicologia, la criptografia i la fonètica.

Per a desenvolupar la teoria de la informació, també hem de prestar atenció a 2 conceptes que trobem a la teoria matemàtica, el feedback i el feedbefore, el primer està relacionat amb la retroalimentació, revisió i el segon amb l’optimització, previsió.

D’aquesta teoria matemàtica es deriva la teoria de la informació actual.

Teoria de la Informació.

Un dels postulats bàsics de la teoria d'informació és que la informació es pot tractar com una quantitat física mesurable, tal com a densitat o massa. La teoria s'ha aplicat extensament pels enginyers de la comunicació i alguns dels seus conceptes han trobat

l'ús en psicologia i lingüística.

Els elements bàsics de qualsevol sistema de comunicacions general inclouen
 
1. Una font d'informació que és un dispositiu que transmet i transforma la informació o el missatge  en una forma convenient per a la transmissió per un medi en particular.

2. El medi o el canal en el qual es transmet el missatge.

3. Un dispositiu de recepció que desxifra el missatge novament dins d'una certa aproximació de la forma original.

4. La destinació o el recipient previst del missatge.

5. Una font del soroll (és a dir, interferència o distorsió) que canvia el missatge de maneres imprevisibles durant la transmissió.

La informació i la incertesa són els termes tècnics que descriuen qualsevol procés que

en seleccioni uns o més objectes d'un sistema d'objectes.
Suposi que tenim un dispositiu que pugui produir 3 símbols, A, B, o C. I esperem el símbol següent, això és incert quant a quin símbol produirà novament. Una vegada que aparegui un símbol i ho veiem, la nostra incertesa disminueix, i comentem que hem rebut una certa informació. És a dir, la informació és una disminució de la incertesa

D’això extreiem que es pot fer un tractament quantitatiu i tecnològic de la pedagogia, però, sense deixar de banda la subjectivitat, la consciència i la creativitat. Dins de l’educació, el que fem és marcar objectius, planificar…i tot adaptant-lo al medi en el que et mous.