Després de la II guerra mundial, els americans van contribuir en alliberar a Europa del nazisme, feixisme…però al mateix temps, tot això va significar un negoci per a ells, col·locant empreses, venent… en aquests anys EEUU és una potència hegemònica, competint amb la URSS, llavors comença la preocupació perquè funcioni l’educació, perquè la gent rendeixi, i es comencen a mirar més els continguts (1942), els objectius, i es miren si es compleixen, d’aquí el concepte d’avaluació, i surten els professionals de l’avaluació.
Característiques del modelo de RALPH TYLER (1902-1994)
La metodologia desenvolupada per Tyler va esborrar les fronteres entre avaluació i desenvolupament. Educar era canviar els patrons de conducta dels estudiants; d'on es derivava que el currículum podia ser construït a través de l'especificació de conductes desitjables. L'avaluació consistia, simplement, en la verificació de l'assoliment dels objectius.
Al 1949 Ralph Tyler. Va canviar el focus de l'avaluació de les habilitats dels individus al disseny del currículum. L'avaluació va deixar de ser una forma per reconèixer l'aprenentatge dels individus i es va convertir en un mitjà per conèixer el grau en el qual les intencions del currículum s'assolien a la pràctica. L'avaluació era "essencialment el procés de determinar en quina mesura els objectius educatius eren aconseguits pel programa del currículum i l'ensenyament". Tanmateix, Tyler no rebutjava els exàmens; aquests eren també mitjans per estimar si s'havien assolit els objectius del currículum.
Originalment Tyler es va preocupar de millorar el treball a nivell universitari, però després el seu mètode es va dirigir també cap a les escoles. En aquestes, el seu treball pretenia destacar la importància de les iniciatives locals i la participació dels mestres en la construcció d'un currículum basat en les necessitats de la comunitat. La seva metodologia va influir, deu anys més tard, als primers intents d'avaluació d'alguns programes d'acció social i d'un sistema d'innovacions.
Però al 1950, hi ha una expansió de l’educació, però sense resultats millors.
També un dels grans mestres de la medició i avaluació és Lee J. Cronbach, que al 1963 va publicar una obra per l’avaluació, per millorar el currículum.
A partir de 1970 es dóna una professionalització en l'avaluació: Scriven, Stake, Stufflebeam. Al 1974 es crea el Joint Committee on Standards for Educational Evaluation amb la publicació al 1981 de The Personnel Evaluation Standards.
PISA: Programa per a l'Avaluació d'Estudiant Internacional, és un programa per avaluar cada tres anys el rendiment escolar dels joves de 15 anys de diferents països, l'aplicació de la qual és coordinada per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), és a dir, que darrera hi ha motivacions econòmiques per veure com treiem el major rendiment als nostres diners. L'avaluació es fa mitjançant la realització per part dels estudiants de proves estàndards i els resultats de l'anàlisi d'aquestes proves és publicat en l'anomenat informe PISA. El propòsit del programa és provar i comparar el rendiment escolar arreu del món per tal de millorar el mètodes i sistemes educatius. Els orígens del PISA cal situar-los l'any 1997, any en què es va iniciar el disseny del programa.
Però en aquest informe, es busca l’eficàcia, hi ha una obsessió amb els resultats, els pedagogs diuen que el que hem de mirar és l’eficiència, és a dir, la capacitat per arribar a un fi determinat empleat els millors mètodes, pot ser que un nen no arribi al nivell però l’avenç que ha fet a l’escola ha estat molt bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada