Maturana y Varela

Al 1971 crean la paraula autopoiètic, i diuen que són autopoiètics els sistemes que presenten una red de processos o operacions ( que ho defineix com a tal i el fa distingible dels altres sistemes), i que poden crear o destruir elements del mateix sistema, com a resposta a les perturbarcions del medi. Encara que el sistema canviï estructuralment, la red perdura invariant durant tota la seva existència, mantenint la idetitat d’aquest. Els éssers vius són en particular sistemes autopoiètics moleculars i que estan vius només mentre estiguin en autopoiesis.

Los seres vivos son redes de producciones moleculares en las que las moléculas producidas generan con sus interacciones la misma red que las produce.

Maturana: Transformación en la convivencia.

Aquesta propietat dels sistemes de produirse a sí mateixos és l’autopoiesis i defineix “l’acoplament” d’un sistema al seu entorn.

Per a Maturana, l’autopoiesis és la propietat bàsica dels éssers vius, ja que són sistemes determinats en la seva estructura, és a dir, són sistemes tals que quan alguna cosa externa incideix sobre d’ells, els efectes depenen d’ells mateixos, de la seva estructura en aquell instant, i no d’allò extern.