—La presència d’un subjecte actiu, creatiu i autònom; un subjecte autoorganitzador, autoproductor, al mateix temps, autodeterminat en la seva estructura organitzacional. És un ésser humà indivís, com a expressió d’una totalitat.
—L’alumne com a investigador, un subjecte capaç de comprendre les diferents dimensions d’un problema sense atenir-se a una única causa, un educand capaç d’usar diferents fonts d’informació per a solucionar un problema.
—L’educand és el principal artífex del seu propi procés de formació i és a partir d’ell que les accions han de ser plantejades.
—L’existència d’intercanvis intersubjectius, de processos reflexius i preses de consciència mitjançant processos d’autoorganització.
—El reconeixement de la importància del context, de la formació contextualitzada associada a la tematització del quotidià.
—La comprensió del canvi com a condició intrínseca de qualsevol procés de formació i d’aprenentatge.
—El reconeixement de la inscripció corporal del coneixement, de la importància del cos com a font d’informacions i de coneixements, així com el paper rellevant de les emocions en el desenvolupament d’accions i reflexions.
—La valorització del llenguatge afectiu en els ambients d’aprenentatge, ja que ment i cos, pensament i acció no estan separats d’allò emocional, sinó que estan nodrits d’impulsos emotius. Així doncs, subjacent a tot, existeix sempre una emoció.
—L’educació com a procés de transformació en la convivència, que requereix el rescat de l’ètica, la vivència de valors humans, com també del plaer en l’aprenentatge.
—La possibilitat d’incorporar la incertesa, l’inesperat i l’imprevist en les propostes curriculars. El currículum ha d’estar obert a la vida, al que esdevé en el món, en l’entorn, i dirigit a la solució creativa dels problemes.
—El foment de la interdisciplinarietat i de la transdisciplinarietat per a poder comprendre’s i actuar en aquest món complex i canviant.
—La integració de la teoria i la pràctica i el desenvolupament de processos reflexius que potenciïn aquesta dinàmica.
—La valorització del procés, del descobriment del camí, de l’experiència, de la vivència del trajecte i de la importància del moment i de les circumstàncies d’aprenentatge com a producte d’un camp energètic i vibracional que mai es repeteix de la mateixa forma.
—El reconeixement de la importància de les circumstàncies, dels ambients i dels climes en els processos d’aprenentatge, comprenent que tot individu és producte i productor de les seves pròpies experiències, és causa i causant al mateix temps, segons la seva actuació sobre les circumstàncies i la retroacció d’aquestes sobre ell, a partir de l’acoblament estructural que es produeix entre el sistema viu i el mitjà on està inserit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada