CONCEPTES PRÒXIMS A EDUCACIÓ. DEFINICIONS CURTES

ACULTURACIÓ: Aprenentatge dels trets i característiques per adaptar-se a una cultura.

ADOCTRINAMENT: Transmissió d’una doctrina , dogma o moral. Procés sistemàtic fonamental en l’esforç per part de l’educador. No es deixa opció a la persona a manifestar-se.

APRENENTATGE: Procés d’interiorització (d’adquisició) personal de la cultura: coneixement i acció. Activitat per part del que rep, implica canvi cognitiu o conductual. L’educand coneix, desenvolupa. És el pòsit de l’ensenyament i de la pràctica de la instrucció.

CONDICIONAMENT: Transmissió de pautes de comportament des de l’exterior. Procés a través d’estímul i resposta que implica mecanismes fisiològics. Limita la llibertat de l’individu, suposa controls i fites d’aprenentatge.

DIDÀCTICA: Ciència de l’educació primigènia de base empírica. Aporta els procediments d’ensenyament més funcionals i eficaços amb explicacions segons el context i els recursos disponibles.

DOMESTICACIÓ: Procediment d’adaptació dels animals per a viure amb els humans. (Comporta, en la pràctica, una superioritat de l’humà sobre l’animal).

EDUCACIÓ: Procés de desenvolupament personal i social de caràcter intencional. Estímul per al desenvolupament de capacitats (ex-ducere) i conducció a comportaments culturals (educare) que es consolidaran com a hàbits.

ENSENYAMENT. Procés d'introduir a la cultura: coneixement i acció. El docent mostra el coneixement i guia l’aprenentatge d’un discent. Pràctica que posa a prova uns coneixements, pràctiques i habilitats. Procés que cal repetir per consolidar l’aprenentatge.

ENSINISTRAMENT: Transmissió i pràctica de destreses i comportaments. Procés repetitiu, mecànic i de resultat immediat. Pràctica que perfecciona habilitats tècniques. Equival a entrenament.

FORMACIÓ: 1.El pòsit després d’un procés d’educació, d’ensenyament i aprenentatge. 2.Procés que segueix la persona després de l’educació, al llarg de tota la vida per conservar i acrèixer coneixements, competències, habilitats i informacions que van confirmant la seva personalitat.3. La formació professional integra: la formació en un ofici, ensenyament de coneixements, procediments i hàbits; també ensinistrament en l’ús de màquines i eines. Després és un mateix qui la autoformació.

INSTRUCCIÓ: Part de l’aprenentatge que té un component molt important d’exercitació o repetició. Un cop adquirida, si s’exercita de tant en tant, no s’oblida. Transmissió de coneixements intel·lectuals, no morals. Procés organitzat, unificació d’unes fites intel·lectuals.

MANIPULACIÓ: Direcció, conducció de la conducta d’algú. Implica canvis en l’altre persona, sobre qui es té autoritat. Manca de llibertat de l’individu.

METODOLOGIA: Terme angloamericà que ha substituït didàctica. Si la metodologia és estudi del mètodes en general, es pot aplicar com a didàctica atès que aquesta fa servir mètodes molt diversos i variats segons objectius i situacions d’aprenentatge.
ORGANITZACIÓ ESCOLAR: Ciència de l’educació que ha de garantir la coherència de l’acció de diferents docents que dins d’una institució i a través dels anys incideixen sobre els mateixos alumnes. Analitza com cada component s’integra en el sistema escolar: professors, alumnes, horaris, espais, materials, participació dels pares...i s’articulen en un projecte institucional.

ORIENTACIÓ EDUCATIVA: Ciència de l’educació que tracta d’ajustar les intervencions generals a les necessitats de cada alumne per la qual cosa cal conèixer bé els seves aptituds diferenciades i interessos manifestos. Segueix amb l’orientació professional i d’estudis.

PEDAGOGIA: Ciència de l’educació per excel·lència. Es fonamenta en ciències de l’educació (biologia, psicologia, sociologia principalment), s’orienta segons les finalitats per opció filosòfica que li dóna sentit i dissenya sistemes d’intervenció donant normes per a una educació funcional, eficient, eficaç.

PENSAMENT. Construcció de la pròpia consciència: cosmovisió i sentit de la vida sobre els coneixements i competències d'acció assolits amb el suport del llenguatge, dels llenguatges ( també matemàtic, gràfic-plàstic, corporal, de signes, braille).

SAVIESA. Estat pel qual l'humà té consciència total: del món, de la vida, del seu entorn més proper i es comporta amb mesura: decisió i prudència, ja lliure de frustracions. Convé estar obert a la saviesa però ni es compra, ni s'adquireix amb un màster, ni estudiant els millors autors savis. El qui ja ho sap tot i no aspira a més, que no té preguntes... ja no té possibilitat d'accedir a la saviesa.

SOCIALITZACIÓ:. Procés pel qual l’animal biològic esdevé animal social amb els patrons propis de l’espècie, procés a través del qual la persona s’adapta a una manera de viure concreta. S’aprèn per imitació. Assimilació i vivència de normes socials i de convivència d’una societat, i després aquest acte social és el que es fa sense pensar, que es dóna per descomptat.

VIDA: Naixement biològic, alimentació, son i protecció com tot animal.

L'EDUCACIÓ SEGONS DIFERENTS AUTORS

Diferents definicions d'educació i comentari personal de que és el que es potencia en cada definició:

KANT (1724-1804)

“ Educar és desenrotllar en l’individu tota la perfecció de la qual és susceptible”

Es potencia l’individu, la perfecció no és igual en tothom, el màxim de cada persona és diferent.

HERBART ( 1776-1841)

“ Formar l’individu per si mateix, despertant en ell una multiplicitat d’interessos”

Potencia la curiositat, la motivació.

KERSCHENSTEINER (1854-1932)

“ És distribuir la cultura perquè l’home organitzi els seus valors en la seva consciència i a la seva manera, d’acord amb la seva individualitat”

Potencia l’adquisició de la personalitat.

DURKHEIM (1858-1917)

“És l’acció que exerceixen les generacions adultes sobre aquelles que no són encara madures per a la vida social. Té per objecte suscitar i desenvolupar en l’infant un cert nombre d’estats, físics i intel·lectuals i morals exigits per la societat global i pel medi especial al qual està destinat “

Potencia la socialització, l’adaptació al medi.

DEWEY ( 1859-1952)

“ És la suma total dels procediments pels quals una comunitat o un grup social, petit o gran, transmet els seus poders i els seus objectius adquirits a fi d’assegurar la pròpia existència i el seu creixement continuat”

Potencia la supervivència.

LLIGA DE L’EDUCACIÓ NOVA ( 1923)

“ Afavorir el desenvolupament el més complet possible de les aptituds de tota persona, tant com a individu com pel fet de ser membre d’una societat regida per la solidaritat. L’educació és inseparable de l’evolució social, ja que constitueix una de les fonts que el determinen”

Potencia els valors de convivència.

PIAGET ( 1896-1980)

“ Crear homes que siguin capaços de fer coses noves, no simplement de repetir el que han fet altres generacions: homes que siguin inventors, creadors, descobridors.El segon objectiu de l’educació és formar mentalitats crítiques, que sàpiguen verificar, que no acceptin tot el que els ve donat”

Potencia la creativitat, la innovació, la capacitat crítica de l’individu.

MIALARET ( 1918)

“ El fet educatiu és una acció exercida sobre un subjecte o grup de subjectes, acció acceptada i àdhuc buscada pel subjecte o grup de subjectes amb la intenció d’aconseguir una modificació substancial, una acció per la qual neixen noves forces interiors en els subjectes, i aquests subjectes es converteixen en elements actius de l’acció exercida sobre ells mateixos”

Potencia el canvi interior del subjecte.

DEFINICIÓ D'EDUCACIÓ

Analitzar què és l’educació constitueix alhora una tasca simple i complicada. Simple perquè considerant les diverses concepcions que s’han obert camí, ja des de la cultura grega fins ara, trobem unes constants que destacà R.Hubert: totes les concepcions de l’educació, fan referència a l’espècie humana i totes la conceben com una acció que algú, un individu, una generació, exerceix sobre algú altre, d’acord amb unes finalitats emmarcades en una perspectiva metafísica, cultural, sociològica, moral, crítica, psicològica...determinada. No obstant això, aprofundir en el que és i representa l’educació per a una societat concreta, en un moment històric donat, serveix per a constatar les diferències que hi ha entre les societats humanes i les transformacions històriques a què han estat sotmeses, la qual cosa dificulta- impossibilita de fet – arribar a una concepció única del que és el fet educatiu.

Això és així perquè tota educació es troba en funció de la societat constituïda, que es mantindrà o transformarà a través d’aquesta acció cultural, entre d’altres factors. L’educació té com a referència un univers simbòlic determinat- la cultura -, fruit de les diverses variables temporals, econòmiques, polítiques,etc. Que han exercit la seva influència sobre aquesta societat.

Ha estat després de la segona meitat del segle XIX , amb l’organització dels primers sistemes educatius i molt especialment a partir dels anys quaranta d’aquest segle, quan el fet educatiu, dins de la nostra àrea cultural, ha adquirit unes característiques i proporcions desconegudes abans. L’educació com a fet, com a acció planificada, s’ha institucionalitzat, ha estat organitzada en el que anomenem sistemes educatius i ha estat exercida de forma sistemàtica i tècnicament unificada sobre la població compresa en un ventall d’edats concret.

Aquesta nova situació ha portat a reflexionar sobre el fet educatiu des d’una òptica diferent. Ja no es tracta només de plantejar-se el sentit de l’acció assimiladora sobre les noves generacions, sinó de la necessitat d’incorporar la reflexió del que implica el fet educatiu en el marc dels valors democràtics, com a acció que ha d’arribar a tots i a la vegada ser eficaç, és a dir, servir perquè tota la diversitat dels usuaris de l’escola esdevinguin ciutadans amb els mínims culturals que els permeti el lliure exercici dels seus drets i responsabilitats.

DARDER, P. i al., Aproximació al fet educatiu. Barcelona: UAB, 1987.

EDUCACIÓ: Procés de desenvolupament personal i social intencional.

Etimològicament, educació té 2 arrels llatines, educare  i educere .

L’arrel educare, es refereix a l’educació com a acció de fóra cap a dins ( no hi ha activitat a l’educació). Sinònim de criar, alimentar, nodrir, instruir, ensinistrar, reproduir.

L’arrel educere, es refereix a l’educació com a acció de dins cap a fóra (no hi ha educació sense activitat). Sinònim de guiar, conduir, extreure, desenvolupar, fer sortir, treure a la superfície.

La perspectiva sistèmica, es basa en que el món és un gran sistema on tot està relacionat, i diu que l’educació és un procés ( mai s’acaba mentre hagi vida) , i que és produeix per interrelacions ( actives, comunicatives i mentals) amb altres persones o amb el medi, i  que produeix canvis que impliquen guany d’informació, un procés guiat per una regulació (adaptativa, projectiva i introjectiva), que té un caire optimitzant i evolutiu ( hi ha educació si hi ha millora personal) i que es produeix en un context històric i social determinat , un procés que finalment  es concreta en una individualitat, una manera de ser.

 

PINK FLOYD - ANOTHER BRICK IN THE WALL (subtitulado)

He volgut inaugurar aquest blog amb el vídeo musical de Pink Floyd “Another Brick in the Wall” part II,  perquè va ser amb aquest vídeo, que a l’any 1988 ( quan jo cursava 4rt. d’EGB ), em vaig plantejar per primera vegada a la meva vida que potser l’educació no havia estat sempre com jo l’estava rebent en aquell moment.

“Another Brick in the Wall” part II , va ser composada per Roger Waters al 1979, forma part d’una trilogia que porta el mateix nom,i a on Pink, protagonista de la història, va construint un mur (the Wall) al seu voltant, on cada totxana (Brick) representa un dels traumes que va experimentant al llarg de la seva vida, finalment, aquest mur es converteix en una protecció per poder escapar de la realitat que l’envolta. En aquesta segona part, Roger Waters, va voler reflectir la seva visió de l’educació formal de la dècada dels 50 a Anglaterra, odiava als mestres i pensava que ells estaven més preocupats en mantenir la disciplina que en transmetre els seus coneixements als estudiants, a la cançó, el mestre és una totxana més d’aquest mur, perquè és una de les causes d’aïllament mental de Pink.

Aquesta cançó s’ha utilitzat com a himne protesta en diverses ocasions, una d’elles al 1980 a Sud-àfrica, on els estudiants negres la van utilitzar a les protestes contra l’apartheid, que feia estralls a les escoles del país, el govern la va prohibir aquell mateix any.