TEORIA GENERAL DE SISTEMES

Els conceptes bàsics d’aquesta teoria van ser desenvolupats per Ludwig von Bratalanffy (biòleg, filosofia, art): General System Theory. Fundations. Developement, 1937 a 1969

 El sistema té entrades i sortides, d’aquesta manera es pot compensar, es pot ajustar per la retroalimentació, per la correcció interna (la classe) i la externa (el medi, la llei, el currículum…).

Parteix de la base de que tot està relacionat, el món és un gran sistema dinàmic. Les coses no depenen només d’un terme o d’una cosa (una cosa no és un sistema), sinó que depenen de coses interrelacionades, hi ha un cúmul de circumstàncies que fan que les coses siguin com són, si una cosa canvia, totes canvien

Els objectius de la teoria són:

-          investigar l’isomorfisme dels conceptes, models i  lleis vigents a diversos camps i ajudar a transformar de l’una l’altre.

-          Desenvolupar models teòrics en els camps que ho necessitin.

-          Reduir la duplicació de l’esforç

-          Promoure la unitat

La metodologia és: deducció, inducció, experimentació, analogia

Taxonomia de la teoria de sistemes:

-          oberts o tancats

-          abstracte o concreto

-          vivent o no vivents

-          entropia o desordre

-          simplicitat organitzada o complexitat desorganitzada o organitzada

-          finalitat

-          mecanismes de retroalimentació

-          ordenats en jerarquies

-          organitzades

-          sistemes oberts(probabilística, per la seva interacció amb el medi) o sistemes tancats (determinístic, en el perfecte funcionament intern)

TEORIA DE SISTEMES I EDUCACIÓ

Aplicada a educació s’entén com a:

- un procés, que mai s’acaba, mentre hi hagi vida som educats.

- es produeix per interrelacions, amb altres o amb el medi, aquestes interrelacions són:

                       - actives: quan les persones fan alguna cosa juntes.

                       - comunicatives: tenim voluntat d’enteniment.

                       - mentals: interacció amb un mateix, reflexió.

- produeix canvis que impliquen guany d’informació.

- Està guiat per una regulació:

                       - adaptativa: l’acte educatiu té una funció, un objectiu primari 

                          d’adaptació, que la persona s’adapti al medi.

                       - protectiva: capacitat de crear o projectar móns nous. Som capaços de

                      pensar móns nous possibles, té a veure amb la imaginació.

                       - introjectiva: capacitat de mirada interior. L’acte educatiu té a veure amb

                         amb que cada persona es reconegui, s’accepti a sí mateixa.

- és optimitzant i evolutiva, hi ha educació si hi ha millora personal.

- es produeix en un context històric i social determinat.

- es concreta es un manera de ser.