Mostra al 1956 la Taxonomia d’objectius de l’educació.
La Taxonomia d'objectius de l'educació de Bloom es basa en la idea que les operacions mentals poden classificar-se en sis nivells de complexitat creixent.
1.Coneixement: l’habilitat per recordar, reconèixer, localitzar informació, idees, principis.
2. Comprensió: la traducció, enteniment, interpretació d’informació.
3. Aplicació: la tècnica, el saber fer, el trasllat, la realització i ús de dades i principis per
2. Comprensió: la traducció, enteniment, interpretació d’informació.
3. Aplicació: la tècnica, el saber fer, el trasllat, la realització i ús de dades i principis per
completar un problema o tasca.
4.Anàlisi: distingir, classificar, descompondre i relacionar el que es complex en parts, elements.
5. Síntesi: integració, i combinació d’idees o elements que formen part d’una
5. Síntesi: integració, i combinació d’idees o elements que formen part d’una
estructura, o proposta que és nou a l'individu.
6. Avaluació: indicador clar o crítica per a comprovar l’aprenentatge.
L’acompliment a cada nivell depèn del domini de l'alumne en el nivell o els nivells precedents. Per exemple, la capacitat d'avaluar - el nivell més alt de la taxonomia cognitiva - es basa en el supòsit que l'estudiant, per ser capaç d'avaluar, ha de disposar de la informació necessària, comprendre aquesta informació, ser capaç d'aplicar-la, d'analitzar-la, de sintetitzar-la i, finalment, d'avaluar-la. La taxonomia de Bloom no és un mer esquema de classificació, sinó un intent d'ordenar jeràrquicament els processos cognitius.
Després de la Convenció de 1948 de l'Associació Psicològica Americana, Benjamin Bloom acceptava una iniciativa formulant una classificació dels objectius del procés educatiu. Bloom dirigia un grup de psicopedagogs que desenvolupaven una classificació de nivells de conducta intel·lectual important i a tenir present. Es convertia en una taxonomia incloent-hi tres camps; el cognitiu, el psicomotor, i l’afectiu (Anderson & Krathwohl, 2001; Bloom & Krathwhol, 1956, Gronlund, 1970). Hem vist el cognitiu i al camp afectiu (David R. Krathwhol, 1964) els objectius apunten típicament a la consciència I creixement en actitud, emoció i sentiments. I trobem 5 nivells:
· Recepció: El nivell més baix; l’estudiant mostra atenció de forma passiva. Sense aquest nivell no pot haver aprenentatge.
· Resposta: L’estudiant participa activament al procés d’ aprenentatge, no només atén als estímuls, l’ estudiant també reacciona d’algun mode.
· Valoració: L’estudiant assigna un valor a un objecto, fenomen o informació.
· Organització: Els estudiants poden agrupar diferents valors, informacions i idees i acomodar-les dins del seu propi esquema; comparant, relacionant y elaborant el que han après.
· Caracterització: L’estudiant conta amb un valor particular o creença que ara exerceix influencia al seu comportament de mode que es torna una característica.
Durant els anys 60 i 70 s’introdueix a Europa.
La formació tecnològica dels mestres ha d’anar enfocada cap a:
- un pensament sistèmic.
- una precisió conceptual, taxonomies, terminologia unificada.
- una programació de les actuacions. Seguir el procés tecnològic.
- una finalitat i objectius previs i no perdre’ls de vista.
- una avaluació segons objectius previs formulats i indicadors identificats.
- una avaluació segons resultats, segons valor afegit, decisions a prendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada