CONEIXEMENT CIENTÍFIC DE L’EDUCACIÓ I SISTEMES

Europa anys 1930:Pensament i pràctiques

EDOUARD CLAPARÈDE (1873-1940)

Psicòleg i pedagog suís.

Va fundar l’institut J.J.Rousseau, avui Institut de Ciències de la Educació.

Junt a Dewey va ser un dels majors exponents de la pedagogia de l’acció.

Claparède afirma que en el camp de la psicologia és indispensable la col·laboració de l’escola.

Entusiasta, especialitat en la psicologia evolutiva, biologia i psicologia per a l’educació.

Diu, la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes amb el pensament, no és saber molt.

No entén educació, sense interacció amb el medi.

HENRI WALLON (1879-1962)

filòsof, metge, escriptor, polític francès.

Dir. École Hauts Études

Investigà els aspectes genètics de la conducta estudiant el desenvolupament emocional dels infants, amb idees i conclusions divergents en relació amb Piaget.

Wallon planteja que en la consciència resideix l’origen del progrés intel·lectual, però aquesta no es presenta en el moment del naixement sinó que és una qualitat que es construeix socialment, per mitjà del que ell denomina, la simbiosi afectiva. La consciència no és la que et dóna Déu.

En conseqüència l’objecte de la Psicologia és l’explicació de la formació i desenvolupament de la consciència.

Wallon, respecte el concepte de desenvolupament, defensa un concepte unitari de l'individu, indicant que en el desenvolupament humà es produeix una transició des del biològic o natural, al social o cultural. No existeix dualisme, l’humà ser biològic i social.

Coincideix amb Vigotsky en afirmar que el nen és un ésser social des que neix i que en la interacció amb els altres raurà la clau del seu desenvolupament.

Per a Wallon, la individualització es produeix gràcies al paper que exerceix l'emoció en el niño. El bebè estableix una simbiosi afectiva amb els seus assistents que li possibilita el desenvolupament.

El seu mètode consisteix a estudiar les condicions materials del desenvolupament del nen, condicions tant orgàniques com socials, i a veure com, a través d'aquestes condicions, s'edifica un nou pla|plànol de la realitat que és el psiquisme, la personalitat.

Estadis de maduració

La llei d’alternança funcional, és la llei principal que regula el desenvolupament psicològic del nen. Planteja que les activitats del nen, unes vegades es dirigeixen a la construcció de la seva individualitat i a altres a l'establiment de relacions amb els altres; alternant-se l’orientació progressivament a cada estadi.

La llei de preponderància i integració funcional, consisteix que no existeix ni ruptura, ni continuïtat funcional en la transició d'un estadi a l'altre. D'aquesta manera, les funcions antigues no desapareixen sinó que s'integren amb les noves.

Els diferents estadis són:

1 Impulsiu: motriu reflex, de 0 a 1 anys, on la funció dominant és l’emoció que permet construir una simbiosi afectiva amb l’entorn. L’orientació està dirigida a la contstrucció de l’individu.

2 Emocional i Sensorial-motor: simbiosi amb l'entorn, de 2 a 3 anys, en aquest estadi la funció dominant és l’activitat sensorial-motriu amb l’objectiu de manipular objectes i d’imitar. Aquí l’orientació és cap a les relacions amb els altres i amb els objectes.

3. Personalismo: de 3 a 6 anys, on la importancia resideis en la pressa de conciencia i l’afirmació de la personalitat del jo. L’orientació va cap a dins, a la necessitat d’afirmació, tindríem un període dels 2 i 3 anys, d’oposiocionisme, d’intents d’afirmació, d’insistència en la propietat dels objectes, i un període que abarca els 3 i 4 anys on es dóna la gràcia en les habilitats expressives i motrius, la búsqueda de l’accepatació i admiració dels altres, períde narcisista.

 4. Pensament categorial, de 6/7 a 11/12 anys. Es dóna la conquesta i el coneixement del món exterior. Hi ha especial interès pels objectes. Trobem 2 Subperiodos, de 6-9 pensament sincrètic, global i imprecís, barreja l'objectiu amb allò subjectiu i a partir de 9, pensament categorial, comença a agrupar categories pel seu ús, característiques o altres atributs.

5. Pubertat i adolescència,  12 anys, la funció dominant és la contradicció entre el conegut i el que es desitja conèixer. Conflictes i ambivalències afectivats. Desequilibris. Orientació dirigida a l’afirmació del jo.

 OBRES:

De l'acte a la pensée, 1942

Les origines de la pensée chez l'enfant, 1945