Primer terç del s.XX
Fem una mica d’història…
A l’estat espanyol, on l'esmentada Revolució Industrial es desenvolupa amb molta lentitud, coexistiran al llarg del segle XIX i bona part del nostre segle, dos tipus de societat: una industrial i essencialment urbana i una altra agrària i fonamentalment rural. Aquesta coexistència comportarà una sèrie d’anacronismes que incidiran clarament sobre l’estructura educativa.
Les Cortes de Cádiz. Constitució lliberal de 1812 a l’Espanya ocupada per Napoleó. A Espanya es volia un sistema il·lustrat com el de França i els espanyols van obrir la porta als francesos per aprendre d’ells, admiraven el seu sistema il·lustrat però no volien que es quedessin, que és el que van fer.
Al 1813 es fa l’Informe Quintana (seguint a Condorcet), a on es marca la igualtat, la universalitat, la uniformitat, la gratuïtat i la llibertat de l’ensenyament.
Des del ministeri de foment, es promou la llei d’instrucció pública, la Ley Moyano al 1857, que estructura el sistema escolar per etapes: primària, mitja, batxillerat i universitat. Amb principis regits segons el govern, més conservador o més progressista, amb la participació de l’església. Però a arrel d’aquesta llei apareixen certs punts de discussió, com la gratuïtat, l’obligatorietat, la llibertat de càtedra, la llibertat de creació de centres i l’escola catòlica o laica. Recordem que és en aquest moment quan apareix la llibertat de centres, és a dir, es poden crear gremis escolars, o bé ensenyament particular…
Al 1876 es decreta la constitució monàrquica espanyola.
I en aquestes dates apareixen dos moviments d’ensenyament:
- La Institución Libre de Enseñanza.
- L’Escola catalana i lliurepensadora.
LA INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA
Model molt innovador que es dóna al 1876, un grup de professors, lliurepensadors, defensen la llibertat de l’ensenyament, els fan fora de la universitat i s’organitzen com a institució, per continuar donant una doctrina lliure, científica i oberta, i no sense tractar la religió, aquesta es tracta però no per sobre de la raó.
Influeix en la creació del ministeri de Instrucción Pública al 1901, el que anteriorment era Foment.
Aportacions de la ILE:
- Alumnes de diferents edats a classe, de petits fins a universitat.
- Motivació de la seva curiositat constantment.
- Els nens i nenes són responsables de la pròpia feina .
- Exercici a l’aire lliure ( Men sana in corpore sano).
- Nens i nenes companys.
- Sortir al camp, per comprendre i amar a la natura.
- Misiones Pedagógicas (amb la república, 1931), portar la cultura als camps, per acabar amb les desigualtats entre ciutat i camp, amb la República els camperols passen a tenir dret al saber i a la cultura, les característiques són: donar suport als mestres, explicar els drets i obligacions com a ciutadans, aportar hàbits de lectura, fer arribar discos, gramòfons i quadres importants, el teatre i el cinematògraf.
La guerra va acabar amb les Misiones al 1936.
Dins d’aquest moviment entre d'altres tenim a : Francisco Giner de los Ríos, Manuel Bartolomé Cossío y Lorenzo Luzuriaga.
ESCOLA CATALANA I LLIUREPENSADORA A CATALUNYA
FRANCESC FLOS I CALCAT (1856-1929)
Pedagog, cal·lígraf i escriptor.
És el que es va atrevir a fer escoles en català, fundador del col·legi Sant Jordi (1898) i altres escoles, i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1899), la qual jugaria un paper importantíssim pel que fa sobretot a la catalanització de l'escola, mitjançant l'ajut econòmic a les escoles catalanes i la publicació de textos escolars en la nostra llengua.
Destacà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) pel mètode pedagògic d’ensenyament de la gramàtica catalana als infants.
El seu propòsit era treballar per la causa cultural de Catalunya mitjançant una ensenyança catalana basada en el model pedagògic d’ensenyar jugant.
En morir el pedagog, l’escola canvià de nom i passà a dir-se Escola Flos i Calcat fins que el 1939 la dictadura franquista l’obligà a tancar les portes definitivament
FRANCESC FERRER I GUÀRDIA (1859-1909)
Pedagog anarquista espanyol.
Funda l’Escola Moderna (1901)
Pedagogia racionalista.
La proposta racionalista de Ferrer va ser poc escoltada en els medis de la pedagogia renovadora a nivell europeu, en part perquè en aquells anys la renovació europea estava prenent un camí més reformista basat en principis molt diferents als del racionalisme, que sotmetia les bases mateixes de l’escola estatal, burgesa, laica, gratuïta i competitiva. El clima de les democràcies burgeses no estaven per radicalismes llibertaris penetrats de comunisme i de justícia social. És per això que el racionalisme pedagògic no va prosperar, per raons fonamentalment ideològiques, no pas per falta de teòrics, cos de doctrina i pràctica.
La pedagogia racionalista és directiva, perquè l’educador juga un paper de punt de referència bàsic, i d’intenció social, perquè vol transmetre valors com la solidaritat, la pau...
Ferrer rebutja l’ensenyament en català per motius ideològics ( abans que el català, l’esperanto) i també la religió ( anticlerical).
L’escola Moderna és una escola pública, però no estatal, ni subvencionada per cap organisme estatal o para-estatal, de caire provincial o municipal, ja que no calia esperar de l’Estat la solució dels problemes educatius. Una escola adreçada als treballadors i altres classes de població oprimida en primer lloc, però també una part de privilegiats socials podia anar a aquesta escola (pensant en republicans,clar), llavors on es dóna una coeducació de classes socials. Una escola laica i lliure, on es dóna una coeducació de sexes ( alliberament de la dona), on a nivell organitzatiu la higiene estaria molt present. Una escola on els premis, càstigs i recompenses estarien suprimits, no volen competitivitats. On la relació mestre-alumne era molt individualitzada dins d’un clima d’amistat. Una escola que dóna molta importància a la natura i a on el joc és indispensable, i la cooperació un punt important de la pedagogia de l’escola.
Al 1907 tanquen l’escola i el 13 d’octubre de 1909 l’executen a Montjuïc pels esdeveniments de la Setmana Tràgica, per instigador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada