dimecres, 24 de novembre del 2010

RECORDEM EL MODEL TRADICIONAL D’ESCOLA...

L’escola tradicional avarca un període de temps molt llarg, des dels grecs i romans fins al s.XIX. Trobarem 3 models de Pedagogia tradicional.

1. L’ensenyament preceptoral.

En el que hi ha un sòl mestre ( preceptor, que fa de tutor de l’educand) i un o dos alumnes. L’educador és algú savi, reconegut per la comunitat ( per exemple, Aristòtil preceptor d’Aquiles).
L’educand sòl ser de classe rica, és un model elitista.
Ensenyament personalitzat, que segueix el ritme de l’educand. No hi ha metodologia, sòls depen de la saviesa del preceptor.
Tampoc existeix aula, no existeix la idea d’escola, el preceptor utilitza tota la ciutat per anar amb el seu educand.
Tots els coneixements ja estan acabats i tancats a la saviesa de l’educador, s’aprèn el que diu el savi.

2. Model del caos.

Es manté el model preceptoral. Amb el mestre que atén només a un alumne i als altres els deixa un poc desemparats, no es dedica el mateix temps a tots els alumnes.
No hi ha didàctica ni disciplina.

3. Model d’aula tradicional ( sobretot s.XIX i s.XX)

El caos es converteix en un ordre estricte i molt rigorós. El medi està molt organitzat. L’ordre no és neutral, això és herència del model preceptoral, els llocs s’ocupen segons la classe social i pel nivell intel·lectual.
Comença a haver metodologia i didàctica, però de forma simple.
Coneixement vertical i uniforme, el professor és el que sap.
Interaccions entre iguals s’han organitzat però no es fomenten.
Hi ha disciplina i control, que s’organitza amb la mirada del professor, el premi i el càstig...

Característiques dels models depedagogiatradicional

-Concepció racionalista de l’home. El que s’ha d’educar és la raó, perquè amb la raó es compren el mon i cap ésser pot ser així manipulat.

- Cultura clàssica com a model, al Renaixement amb la idea de que l’home és el centre de l’univers, es torna al clàssic, a grecs i romans, els coneixements es troben a una enciclopèdia, i aquests coneixements clàssics estan acabats, tancats i no es poden discutir. Com a educador s’ha de ficar a la ment de tots els nens aquests coneixements.

 - La infància no es valora, és un pas de trànsit a l’adult.

- No hi ha espai pel coneixement previ dels alumnes.

- Didàctica verbalista, es fomenta l’aprenentatge memorístic.

- Educació autoritària, mestre al centre, a la tarima, el mestre és un model moral a imitar. La autoritat s’exerceix des de la disciplina, hi ha control.

Crítiques a la pedagogia tradicional

- Caràcter regressiu: L’escola en sí mateixa és una institució resistent al canvi, és molt lenta, molt conservadora. L’alumne d’aquesta escola surt amb una formació absoleta, amb uns coneixements del passat.

- Preocupació excessiva pels coneixements, s’aprèn per parcel·les, no es veu que els coneixements estiguin relacionats. Això ofega a la persona i no se li permet aprendre.

- L’educador està molt lluny dels veritables interessos de l’alumne.

- Divorci escola-vida.

- Autoritarisme. El professor no està tan disposat a educar sinó a ensinistrar.

- Potencia l’individualisme, generant estratègies competitives.

- No prepara per a la vida.

- Aconsegueix una reproducció social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada