EL SISTEMA ESCOLAR: UN SISTEMA OBERT

En l'escola ideal tenim la reconciliació entre els ideals individualistes i els institucionals

                  Dewey, 1897: My pedagogic creed

Per explicar aquest apartat agafo íntegrament el punt titolat Sistema pedagògic de la institució escolar escrit per Martí Teixidó i Planes, que pertany a l’article Sistema pedagògic i competències bàsiques publicat a la Revista Catalana de Pedagogia, 2009, vol.7.

“L’escola és un sistema, obert, on intereven múltiples variables. La sociologia i la psicologia entre d’altres ens expliquen variables de context: els alumnes, les famílies, l’entorn social, la societat de comunicació de masses on tots vivim, la consideració del ciutadà com a consumidor... i no cal lamentar-se dient que els infants i nois d’avui són diferents dels d’abans. Són d’aquesta societat i d’aquest temps, efectivament són diferents dels d’abans i aquestes variables d’entrada no les podem modificar.

Més concret que les característiques ambientals tenim variables d’entrada. Els alumnes en conjunt no són iguals en totes els escoles. D’altra banda sovint es produeix un efecte d’agrupació o de selecció social en determinats centres i no necessàraiment perquè hi hagi un projecte elitista. També forma part de les variables d’entrada el professorat, els recursos materials i la inversió econòmica que s’hi faci. Si volem garantir l’equitat per a tots els alumnes, ja en l’entrada s’han de compensar les menors oportunitats d’alguns d’ells incorporant-hi els millors professors (al preu que sigui, com en el futbol), els millors equipaments tecnològics (per evitar que algunes famílies dubtin de dur-hi els seus fills) i un pressupost addicional per a serveis compensatoris. Tot això és una opció política a considerar encara que aquí solament parlarem de pedagogia.

Les variables de procés són les que depenen de l’equip docent i personal de serveis. Aquí és on actuen els mestres i professors, en organització de les situacions d’aprenentatge, fent un ensenyament escolàstic o impulsant un aprenentatge funcional, tancat en un currículum escolar o obert a la vida i als usos culturals. El procés inclou el tipus d’interaccions que s’estableixen entre alumnes i professors, entre el grup d’alumnes, si són unidireccionals o bidierccionals. Forma part del procés el model com s’articula una relació educativa que té en compte les emocions i dóna seguretat, que s’obre a la racionalitat i a la capacitat de projectar accions i sens perjudici de la dimensió creativa humana que no té límit i s’expressa en l’art, l’estètica, la inventiva i l’humor. La pedagogia és la intervenció fonamentada i pensada que articula els

processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquest és pròpiament l’àmbit d’acció dels docents.

 Les variables de producte són resultats escolars, evidentment, però no els podem reduir a les qualificacions acadèmiques. El gust pel coneixement i la dedicació gratificant a determinats àmbits, l’aplicació del coneixement a la vida diària en pensament autònom i acció intencional, el desenvolupament d’interessos i motius per donar sentit a la vida i orientar-se a la ocupació que es decidirà en arribar a l’edat adulta. Una evidència integradora de tot això, és veure que els alumnes van desenvolupant una cultura personalizada, pròpia, en el marc d’una cultura de masses i consum que ofereix moltes oportunitats però qua cadascú ha de governar.

Estem doncs davant d’un sistema obert. L’entorn escolar no es pot comportar, hi ho està fent, com un sistema tancat que marca les regles de calendari, que manté horaris de societat rural, que organitza el temps canviant de matèria cada hora però mantenint l’activitat principal: escoltar, que dóna normes als pares, prohibeix l’entrada d’instruments que no siguin els típicament escolars i ensenya el programa que toca al marge de l’actualitat. ¿Com és posible que si hi ha previstos uns eclipsis o una reunió sobre canvi climàtic, no es prevegin durant aquells dies els temes relacionats quan en parlaran a televisió i els diaris n’editaran suplements? ¿Com és possible que no es faci el tema de geodinàmica amb ocasió d’un tsunami o d’un terratrèmol?.”

Els mestres som qui, atents al desenvolupament personal i social dels infants i joves,

contribuirem a fer persones i ciutadans.