L ‘ECOLE NOUVELLE. PROGRESSIVE EDUCATION

A finals del s.XIX i principis del s.XX

A Europa es donen grans transformacions econòmiques. Es ve d’una vida rural i amb la industrialització això canvia. Hi ha un gran moviment migratori cap a les grans ciutats i també a nivell intercontinental, molta gent d’Europa marxa a Amèrica. Hi ha un apogeu del capitalisme i és un moment de  gran relació entre pedagogia i psicologia.

A finals del s.XIX i principis del s.XX, es dóna un moviment d’escoles que volen trencar amb el model tradicional:

-          L’Ecolle Nouvelle

-          Progressive Education

Al 1800 es crea l’escola dels il·lustrats, però quan tothom comença a tenir ja escola, llavors hi ha un sector social, la burgesia, que vol una escola diferent, ja que aquesta científicament no quadra, volen una escola amb un model fonamentat en la ciència (psico, bio, socio…).

L’ECOLLE NOUVELLE ( MONTESSORI, DECROLY, FERRIÈRE)

Aquest moviment té varies etapes:

- Etapa romàntica: Filòsofs que escriuen sobre educació, s’ha d’atendre als sentiments dels alumnes, no només a la raó.

Ex. Rousseau i Pestalozzi

- Etapa dels grans sistemes: Pedagogs que parlen de les experiències pràctiques i que després van intentar que es reproduiren, època de sistematització.

Ex. Montessori, Dekroly i Ferrière (Europa) i Dewey ( EEUU)

- Etapa científica: Es comencen a fer estudis, otorgant-li un rigor científic.

Ex. Freinet, Kilpatrick, Plan Dalton.

CARACTERÍSTIQUES

- Ha d’estar situada a la vida, d’aquesta manera ens ajudarà, ens donarà estratègies que ens serviran per a afrontar situacions.

- Girar al voltant dels interessos de l’alumne.

- Ha de ser activa, s’aprèn experimentant, fent..

- Ha de ser una comunitat vital i solidària, perquè a una comunitat hi ha vincles, relacions, companyerisme...

- La relació mestre-alumne ha de canviar, és una relació educativa en la que l’educador ha de pensar, no s’improvisa.

- S’utilitzen mètodes i tècniques individualitzadores, socialitzadores i globals.

El sistematitzador i divulgador de l'Escola Nova o Escola Activa, va ser Adolph Ferrière.

PROGRESSIVE EDUCATION (PARKER I DEWEY)

El precursor d’aquest moviment és Dewey, aquest moviment es dóna a principis del s.XX a EEUU, un país que es troba en un moment de gran arribada d’immigració, en un moment en que es creu en les oportunitats de les persones, en que es creu en què aquestes són valides per les seves capacitats i no per la classe social a la què pertanyen.

Aquest moviment està en contra de l’educació com a preparació, de l’educació com a desenvolupament ( com a finalitat, no és bo perquè et posa límits), de l’educació com a adiestrament i de l’educació com a instrucció.

Els 5 punts a la carta fundacional són:

-          Llibertat per afavorir el creixement natural del nen.

-          L’interès és el motor del treball.

-          El mestre és un guia i orientador.

-          L’estudi científic de l’evolució psicobiològica del nen.

-          Cooperació entre escola i comunitat.

La base d’aquesta educació progressista és:

-          La teoria del coneixement: El saber depèn de les nostres experiències. I l’experiència és el fruit de la meva relació amb els altres.

-          La utilitat del saber: els coneixements deuen tenir una utilitat, és a dir, que allò que aprengui em serveixi per alguna cosa.