dimecres, 24 de novembre del 2010

ROMANTICISME. SCHILLER I GOETHE

El Romanticisme com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII i es desenvolupà durant la primera meitat dels s.XIX a la resta de països, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. Busca constantment la llibertat autèntica.
Les principals característiques del romanticisme són doncs, les següents:

- Exaltació de la natura: hi ha un rebuig per l'artificialitat de la civilització. La natura i el paisatge són considerats idonis per representar l'estat d'ànim de l'artista.
- Exaltació de l'individu com a ésser únic: es dóna culte als homes i dones excepcionals, al geni. Destaca la fe en la "bondat natural" dels homes.
- Exaltació del sentiment i el món emotiu. Es produeix una victòria de la fantasia i el sentiment sobre la raó. Crear, no imitar.
- Exaltació dels valors culturals i nacionals. Neix un gran interès per l'època medieval, per la recerca de les arrels culturals.

Dins d'aquest corrent es perfilaren dues tendències:
- Una conservadora, aristòcrata, creient i reaccionària que es concentrà a Alemanya.
- Una altra de més radical, escèptica, democràtica i revolucionària coneguda com romanticisme liberal, situada a la resta de l'Europa occidental.

Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalesa, la vida i l'home mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenvolupen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.
El romanticisme es manifestà a Catalunya amb la Renaixença, cap a la segona meitat del segle XIX. Durant aquest període es dugué a terme la recuperació de la llengua i la literatura catalanes. El moviment, tot i ser bàsicament literari en els seus inicis, esdevingué polític fins a convertir-se en una font pel catalanisme. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada