LA IL·LUSTRACIÓ. CONDORCET I ROUSSEAU

Moviment intel·lectual europeu que sorgeix a França al s.XVIII. Aquest nou corrent filosòfic, literari i científic es centra en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789. La Il·lustració era fruit del progrés de la ciència i del pensament que volien obrir la ment humana i allunyar-la de la superstició i de la tradició. Anàlisi i inducció foren els procediments emprats per a conciliar el positiu i el racional a través de formes sensualistes i empiristes; la relativització dels principis conduí, així, a plantejaments predialèctics, al refús de la transcendència i al materialisme; el conjunt, unit a un extraordinari interès per les ciències fisicoquímiques i biologiconaturals, originà alhora un gran progrés en el terreny tècnic i un vitalisme preevolucionista.

Els il·lustrats creien que la conducta humana s’havia de regir per les normes de la raó i les relacions socials havien de tenir com a base la llibertat, la tolerància i la igualtat. Eren optimistes i confiaven en la capacitat humana per progressar i ser feliços. Tot allò que no sigui raonable no s’accepta i es critica.

Consideraven que els éssers humans naixien lliures i iguals en drets i que a través de la raó era com es podia assolir la veritat, i per això volien potenciar l’ús de la raó mitjançant l’educació.

La teoria política, des del jusnaturalisme, creà el principi del sobirà subordinat a la nació, de manera que el súbdit passà a ésser ciutadà. Proposaven un model de societat basat en les classes socials, grups que es diferenciaven per les relacions econòmiques.
Les idees de la Il·lustració són les idees motrius de la Revolució Francesa (1789).
Un dels projectes dels il·lustrats va ser la redacció i publicació de l’Enciclopèdia, que recollia tot el saber de l’època sobre ciència, art, tècnica, filosofia, etc., i que servia per difondre la Il·lustració per Europa i Amèrica.

Els Països Catalans van quedar al marge del principals corrents il·lustrats europeus     (degut a la victòria dels Borbó a la guerra de Successió), que hi arribaren només d'una manera indirecta. Al Principat els reflexos principals de la Il·lustració es produïren a Barcelona i, gràcies a la creació de la universitat, a Cervera.

Entre els grans pensadors d’aquest moviment, destaquen els filòsofs John Locke, David Hume ( tot coneixement prové de l’experiència) i Denis Diderot, o l’escriptor i pensador Voltaire. Entre els que van posar el seu granet de sorra envers l’educació, destaquem a Rousseau i Condorcet.

Amb l'aparició i desenvolupament de les idees filosòfiques de la Il·lustració, el concepte de la monarquia en resulta afectat, donant lloc a l'aparició del concepte de despotisme il·lustrat, una pràctica de govern que concilia la política absolutista amb la filosofia del moment. El monarca és un dèspota, però intenta governar com a un príncep preocupat pel seu poble. Es podria resumir amb la frase de “ tot per al poble però sense el poble”.