DEFINICIÓ D'EDUCACIÓ

Analitzar què és l’educació constitueix alhora una tasca simple i complicada. Simple perquè considerant les diverses concepcions que s’han obert camí, ja des de la cultura grega fins ara, trobem unes constants que destacà R.Hubert: totes les concepcions de l’educació, fan referència a l’espècie humana i totes la conceben com una acció que algú, un individu, una generació, exerceix sobre algú altre, d’acord amb unes finalitats emmarcades en una perspectiva metafísica, cultural, sociològica, moral, crítica, psicològica...determinada. No obstant això, aprofundir en el que és i representa l’educació per a una societat concreta, en un moment històric donat, serveix per a constatar les diferències que hi ha entre les societats humanes i les transformacions històriques a què han estat sotmeses, la qual cosa dificulta- impossibilita de fet – arribar a una concepció única del que és el fet educatiu.

Això és així perquè tota educació es troba en funció de la societat constituïda, que es mantindrà o transformarà a través d’aquesta acció cultural, entre d’altres factors. L’educació té com a referència un univers simbòlic determinat- la cultura -, fruit de les diverses variables temporals, econòmiques, polítiques,etc. Que han exercit la seva influència sobre aquesta societat.

Ha estat després de la segona meitat del segle XIX , amb l’organització dels primers sistemes educatius i molt especialment a partir dels anys quaranta d’aquest segle, quan el fet educatiu, dins de la nostra àrea cultural, ha adquirit unes característiques i proporcions desconegudes abans. L’educació com a fet, com a acció planificada, s’ha institucionalitzat, ha estat organitzada en el que anomenem sistemes educatius i ha estat exercida de forma sistemàtica i tècnicament unificada sobre la població compresa en un ventall d’edats concret.

Aquesta nova situació ha portat a reflexionar sobre el fet educatiu des d’una òptica diferent. Ja no es tracta només de plantejar-se el sentit de l’acció assimiladora sobre les noves generacions, sinó de la necessitat d’incorporar la reflexió del que implica el fet educatiu en el marc dels valors democràtics, com a acció que ha d’arribar a tots i a la vegada ser eficaç, és a dir, servir perquè tota la diversitat dels usuaris de l’escola esdevinguin ciutadans amb els mínims culturals que els permeti el lliure exercici dels seus drets i responsabilitats.

DARDER, P. i al., Aproximació al fet educatiu. Barcelona: UAB, 1987.

EDUCACIÓ: Procés de desenvolupament personal i social intencional.

Etimològicament, educació té 2 arrels llatines, educare  i educere .

L’arrel educare, es refereix a l’educació com a acció de fóra cap a dins ( no hi ha activitat a l’educació). Sinònim de criar, alimentar, nodrir, instruir, ensinistrar, reproduir.

L’arrel educere, es refereix a l’educació com a acció de dins cap a fóra (no hi ha educació sense activitat). Sinònim de guiar, conduir, extreure, desenvolupar, fer sortir, treure a la superfície.

La perspectiva sistèmica, es basa en que el món és un gran sistema on tot està relacionat, i diu que l’educació és un procés ( mai s’acaba mentre hagi vida) , i que és produeix per interrelacions ( actives, comunicatives i mentals) amb altres persones o amb el medi, i  que produeix canvis que impliquen guany d’informació, un procés guiat per una regulació (adaptativa, projectiva i introjectiva), que té un caire optimitzant i evolutiu ( hi ha educació si hi ha millora personal) i que es produeix en un context històric i social determinat , un procés que finalment  es concreta en una individualitat, una manera de ser.